Museu Tèxtil 1975 – 2024
En una localitat de la grandària de la nostra, trobem a cada cantonada edificis de tota classe. N’hi ha de corrent, com els habitatges, que són importants, però més aviat per als que hi viuen. Hi ha també edificis d’entitats, de dependències administratives, de clubs o de comerços. I edificis històrics, de més nous o de més bonics o de més tronats. Es pot triar, cadascú l’opció preferida. No hi ha possibilitat que ningú no en trobi algun que li faci el pes. En la varietat hi ha, precisament, la possibilitat de poder escollir, en qualsevol sentit.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
El Museu Tèxtil, o més ben dit, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, que és l’indiscutible protagonista d’aquesta petita sèrie de fotografies que iniciem avui sobre edificis de la ciutat, es presenta en l’actualitat com una construcció dels nostres temps. Res a veure, tot i que tampoc és una façana desagradable, amb tal com es presenta en la imatge del passat, que és de 1975, any de la dissolució del grup Faces, on tocaven músics de renom com Ronnie Wood o Rod Stewart.
Altres èpoques
En la instantània més vella, la seva denominació és “Museo Provincial Textil”. Eren altres èpoques, no cal remarcar-ho. La fesomia de l’edifici, llavors, era d’una parquedat ara del tot impensable. Una austeritat que, se suposa, imperava perquè es devia pensar que un museu havia de ser una construcció seriosa en excés, sense possibilitat per a innovar amb colors o estils més atrevits. Per fortuna, tot això va quedar aparcat per poder renovar-se.
