Barri de Can Boada (iv) (1975-2024)
Quarta i, de moment, última entrega de la sèrie de fotografies dedicades al barri de Can Boada. Després de passar per l’ermita i un dels ponts que possibiliten l’accés a les seves dependències, tocava veure un tram de la ronda de Ponent en el seu pas per aquest barri.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
A la imatge del passat, un avís que prohibeix el pas, donant per fet que tothom sap que allò és un camí de servei (llavors ho posava en castellà), és l’objecte que crida més l’atenció. A més, unes sigles, C.H.P.O. i en majúscules, deixen flotar un enigma per als que no sabem què significaven. Com sempre, es demana ajuda per si alguns dels lectors o lectores recorden el seu significat.
Després de consultar-ho i arribar a un consens, el fotògraf de la instantània actual, l’Eric Serrano i qui escriu l’article, hem arribat a la conclusió, i ja ens ho semblava, que el cotxe que es veu en primer pla des de la seva part de darrere és un Simca 1200. No és el famós Simca 1000 de la cançó, que consti.
Es pot circular
Aquesta ronda de Ponent de llavors, no té moltes similituds amb la que es pot circular ara. Són dos escenaris totalment oposats i, en el de fa més temps, fins i tot el perill d’estimbar-se cap a la riera era molt més que real. Només unes tímides columnes de pedra, de curtes dimensions, separaven els vehicles del precipici.
Afortunadament, la seguretat és molt més ferma en aquests temps. D’alguna cosa ha de servir saber evolucionar i adaptar-se a les noves èpoques. És imprescindible, sobretot, per mostrar modernitat.
