Barri de Can Boada (I) (1975-2024)
Amb les dues imatges que es publiquen avui a aquesta secció, encetem una sèrie que se centrarà en escenes del barri de Can Boada. Quan surt la paraula “sèrie” a aquestes línies, alguns es confonen i cal precisar-ho tot bé per evitar malentesos i que algú s’enfadi. Aquest viatge o repàs per aquest barri, permetrà observar alguns detalls de com era abans i com és en l’actualitat. Al capdavall, aquest és l’esperit d’aquest espai, no estem descobrint res de nou. Comparar, però no per si es troba alguna cosa millor, comprar-la, que deia l’anunci. Comparar per comprovar els canvis.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
A la part alta de les dues instantànies, es pot contemplar l’ermita de Can Boada, de nom oficial ermita del Sagrat Cor de Jesús. Cal precisar que aquest tros de Can Boada té cognom i és Can Boada del Pi. Per escurçar-ho, es mantindrà la nomenclatura abreviada, amb permís dels lectors.
Un dels primers detalls que es poden veure sense gaires complicacions és que la vegetació ha crescut i força, vista des d’on es va fer la foto antiga i també l’actual.
Les seves familiars
Passa amb el món de les plantes i de les seves familiars, com passa amb els cabells, que si no hi ha cap contratemps o ensurt, van creixent. Aquesta circumstància aporta certa elegància a totes les parts que es van veient a la fotografia d’ara.
En la foto de 1975, tot està com més despullat. Hi falta una mica de vida, particularment vida vegetal. Els blocs de pisos, al fons, són el signe de la presència d’humans.
