Parc de Vallparadís 1983
L’any 1983, quan es va fer la fotografia de fa més temps de les que surten en aquesta edició, aquesta part del parc de Vallparadís, no era gaire lluïda. A sota de les Esglésies de Sant Pere, ara amb de denominació de Seu d’Ègara, es dissenyava una panoràmica que casava poc amb l’aspecte que es pot observar en l’actualitat. Sobretot, el mur de pedra que es pot veure a la instantània dels nostres dies, representa el pas que es va fer amb el canvi.
Fotos: Ramon Navarro – Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
L’abundor de detalls que es poden anar col·leccionant a la foto més antiga, és per considerar. Interessant, per sobre de tots els punts remarcables és la caseta que es pot visionar a la part baixa. És una caseta com de pel·lícula, ambientada en un turó, solitària i acollint la vida d’una persona amb poques ganes de relacionar-se i allunyada de la societat que, segurament, li ha fet una mala passada que no l’ha deixat progressar o, si més no, així ho creu. Algú, un dia, arribarà a aquest paratge i, finalment, farà entrar en raó a la persona, que acabarà perdonant a la societat i iniciant una nova aventura vital, però ja amb relacions humanes pel mig..
D’aquella dècada
Ja s’ha comentat amb anterioritat a aquest article que el parc de Vallparadís d’ara no s’assembla al d’aquella dècada en res. És un dels grans encerts de qui va decidir-ho, amb determinació, convertir-lo en el que es pot gaudir ara. No és l’únic cas. N’hi ha d’altres, encara que, molt possiblement, no tots van aportar millores o grans diferències respecte al que hi havia inicialment. Tampoc cal, però, fer penitència.
