Establiments mítics (I) – Grinzing (1980-2024)
Si la setmana passada va tocar una sèrie dedicada a les carreteres de la ciutat, en aquest cas s’enceta una de nova, més curta, que va sobre establiments que van fer història. Alguns del sector de la restauració i un altre de l’oci, els cubates i la ballaruga. En la primera entrega apareix el famós Grinzing, que durant una bona pila d’anys va romandre a un dels llocs privilegiats per als bars i restaurants de la Plaça Vella.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
A la imatge més antiga, que és de 1980, any de la mort del caricaturista nord-americà Tex Avery, distingim aquelles lletres clàssiques que lluïa aquest bar. Eren molt característiques del local i, llavors, el dotaven d’una modernitat més enllà dels habituals cartells finançats per Coca-cola, Fanta o Estrella, que eren els més usuals.
La seva aparició, s’ha d’admetre, va obrir una alternativa, podríem dir-ne, més “pija” respecte a l’altre gran bar, el Mesón de los Arcos, que estava davant i que era per un públic més progre.
Cap representant
Actualment, on hi havia el Grinzing hi continua havent un local del sector. Dissortadament, a l’altre cantó ja no hi ha cap representant. És un fet que acostuma a passar, bars o cafeteries o restaurants que, finalment i amb el pas dels temps, acaben acollint a altres negocis.
El Grinzing tenia fama, així d’entrada i era veritat, de ser més car que altres dels voltants. Suposadament, s’havia de pagar la novetat i la pretesa categoria de qui el va iniciar. És lògic, fins a cert punt.
