Plaça de Lluís Companys (1977-2024)
Pel que es veu, l’any 1977 encara quedava una mica per acabar d’adequar tota aquesta zona que compren la plaça de Lluís Companys i l’avinguda de Josep Tarradellas, llavors de Gibraltar, punt geogràfic motiu de controvèrsia.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
En aquella època, hi havia poc edificat i molt de tros pelat. Bé, pelat o amb herbes de poca consistència que, a l’hora de la veritat, s’hauran d’eliminar per aplanar el camí al totxo i al ciment. Al fons, el pont de la RENFE, com s’ha dit popularment o, si més no, com molta gent l’anomena si ho ha de fer, no perd pistonada.Aquell any, el del fatídic accident a l’aeroport de Los Rodeos, tot plegat era com una mena de quimera en la imaginació d’algú o d’alguns. Veient la fotografia actual, la feina es va fer força bé i ho demostra la visió de la plaça actual i tot el que l’envolta.
Molts dels detalls que es poden observar a la instantània més antiga han passat a la història, mai més ben dit. No hi són, han desaparegut. En canvi, des de llavors, han aflorat diverses novetats, algunes en forma d’indústria o de comerç, i altres com a habitatges. Cada cosa té la seva funció i totes ajuden que la ciutat vagi incrementant la seva extensió.
Creixent i ocupant
La prolongació de la ciutat requeria això, que les parts on encara no hi havia construccions que permetessin la comercialització de productes o viure-hi, anessin creixent i ocupant els seus espais. Passa en totes les localitats o en gairebé totes. Es creix en molts sentits.
