Ahir i Avui

Les necessitats d’una façana, trenta anys enrere

Carrer de Sant Domènec (1994-2024)

Per si algú no se n’ha adonat, aquest immoble pertany al carrer de Sant Domènec, informació que, en aquest cas, no és de vital rellevància, però sempre va bé saber on estem o cap a on ens dirigim. És bàsic, en la gran majoria de facetes que ens presenta la vida.

Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Aquest habitatge, mirant la imatge actual, és bastant captivador. Es veu ben presentat, amb les parets pintades i sense taques i, en general, amb una netedat encomiable.

No es pot dir el mateix del mateix edifici, de quan es va fer la fotografia més pretèrita, que és de 1994, any en què el jugador d’escacs serbi Péter Lékó, de 14 anys, es va convertir en el gran mestre més jove del planeta. Trenta anys abans, aquesta façana necessitava passar pel taller de reparacions i convertir-se en el que es pot veure en l’actualitat. I, les instantànies no enganyen, així va ser. D’una foto a l’altra, les diferències són notòries.

Per exemple, a la fotografia més llunyana hi ha una finestra a la part dreta que, com diria aquell, ha canviat a porta d’entrada de vehicles, amb el seu gual incorporat. També, comparant-la amb la foto de l’actualitat, es pot comprovar que el número 10 de la finca, està a sobre de la porta principal, i no entre la porta i la ja desapareguda finestra.

Sense entrar en altres detalls, com l’estat de la paret superior, una mica castigada pel pas del temps, es pot ressaltar que cables i canonades, a més, queden dissimulades per la pintura que s’hi va aplicar en el seu moment. Podríem dir que tot es va fer amb un encert força destacable.

Els noms dels carrers

No se centrarà la qüestió cap a debats sobre els noms dels carrers, que si n’hi ha de sants, de verges, d’artistes o de científics, una controvèrsia que ja s’ha tractat amb anterioritat en aquesta secció. Els carrers tenen els noms que tenen i no hi ha res a dir ni, sembla, possibilitats de canvis. Això passava abans, quan la truita es girava i tocava recordar als del seu bàndol.

To Top