Carrer de García Humet 1989 – 2024
Amb els carrers de Galileu i d’Arquimedes passa que hi ha gent que no sap distingir quin és el de pujada i quin és el de baixada. Amb el carrer que apareix avui en les dues instantànies, el de García Humet, no passa, sobretot, perquè el seu contrari seria el de Sant Antoni, el que sortia a l’edició d’ahir i que tothom té assumit que és el que puja.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Això del “puja i baixa”, com ja s’ha apuntat en aquest espai amb anterioritat, és molt relatiu i sempre dependrà de la persona. Tanmateix, hi ha unes coses que s’anomenen punts cardinals que ajuden a decantar-se cap a si puja o si baixa. Cap al nord, es puja i cap al sud, es baixa.
Científicament o geogràficament o el que sigui, és probable que algun ens portaria la contrària i diria que de “puja i baixa”, res de res. Se suposa que és diferent el debat si la cosa va de dreta o esquerra i no en l’àmbit polític. O potser sí, perquè de discussions sobre això n’hi ha, però no entrarem en aquestes temàtiques. Déu ens guardi.
Si ens atansem a la fotografia més antiga, que és de 1989, any anterior a 1990, veurem una de les escenes quotidianes que encara es pot observar en carrers de les ciutats catalanes, no només aquí.
Marca de cervesa
És el camió d’una marca de cervesa que, en aquest cas, va haver d’aparcar a la vorera per poder complir amb el seu servei i portar caixes de la seva beguda principal a algun bar o tuguri dels voltants. També és per destacar que els edificis, a la foto actual, es veuen arreglats i ben bufons.
