Carrer de Jaume Cantarer (1981-2024)
Els que a la dècada dels setanta i vuitanta passaven pel tràmit d’anar a fer el galifardeu a la Plaça Vella, recordaran que, en el carrer de Jaume Cantarer, hi havia el “Salón”, una “antro” força reduït on, principalment, es jugava al futbolí.
Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Cau de mals alumnes que feien campana en hores lectives i seu també d’un bon grapat de gent de malviure (o així eren considerats llavors), constants bevedors de cervesa i fumadors de substàncies de color marró que es barrejaven amb el tabac.
Jugar al futbolí, en molts dels casos, era l’excusa. El que es buscava, també en molts d’aquests casos, era fer el que se’n diu, “el merda” i anar de dolentot en unes edats on, anar de dolentot, era tronat, però a alguns els hi queia bé.
El “Salón”, com molts d’aquests locals de vici i perdició, van anar desapareixent i, aquella gent de malviure, les seves cerveses i els seus “canutos”, van haver d’emigrar a altres “antros” necessitats de la seva fauna autòctona. Llei de vida, que se sol dir.
Persianes baixades
Veient la imatge del passat, que és de l’any 1981, s’endevinen persianes baixades i comerços tancats, la qual cosa fa sospitar que la fotografia es va tirar al matí.
També es pot veure un restaurant de llavors, El Celler de Sant’Angelo que, més tard, es convertiria en Cal Gendre, regentat pel mític Miquelet, Miquel Blanco, qui fou, a més d’un hostaler molt conegut, president del Terrassa FC en èpoques dures.
A la instantània actual, es veu que els canvis més rellevants no han variat el paisatge. Gairebé gens.
