Plaça Didó (1993-2024)
Tot i que la foto actual pugui semblar que aquesta plaça pateix una invasió de motos, no és així. No hi ha cap concentració, només és un espai on els motoristes deixen els seus vehicles. Clar que, tot plegat, contrasta i molt amb la instantània antiga, que és de l’any 1993.
Fotos: Ricard Domènch/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
I contrasta perquè no hi ha cap motocicleta al mateix lloc ni en l’horitzó. Tot bastant pelat, com si s’estigués fent una remodelació i uns arbres ben nus que ho deixen veure tot.
Com es comentava en un article d’aquesta secció de fa uns dies, aquesta plaça, que es diu Didó, és una plaça que comparteix espais amb una part del carrer de la Rasa.
Estem parlant, doncs, d’una plaça del conjunt més cèntric de la ciutat. Per tant, contemplar tanta moto aparcada no ha d’estranyar, sempre que no estigui prohibida la zona.
Ja es va fer menció en aquest anterior article citat, del fet que hi ha alguns establiments que ja no tenen el mateix nom que llavors. És lògic, també, perquè els anys no passen sense conseqüències i un dels factors lligats a l’evolució és precisament aquest, que els comerços ja no duren tota una vida com passava en temps pretèrits.
De recordatori
La visió de la plaça de com era en plena dècada dels noranta només ha de servir de recordatori, sense cap intenció de catequitzar ni buscar cap intenció moral. És la realitat d’aquells anys i no hi ha retop.
Era la plaça d’aquella època i no cal buscar els tres peus al gat. Els canvis, si més no, no han afectat els bancs que continuen ben ferms.
