Porta d’entrada a l’edifici de l’Ajuntament- Raval de Montserrat (1985-2024)
Una porta pot dir molt d’un edifici o habitatge. O pot dir ben poc, dependrà de molts detalls. La porta que dona accés a l’edifici principal de l’Ajuntament de la ciutat, al Raval de Montserrat, és la protagonista indiscutible de la secció d’avui.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Si ens fixem en la imatge del passat, veurem una porta de fusta, antiga i desgastada. Si mirem l’actual, comprovarem que és una porta de les que ens podem trobar en qualsevol construcció de les modernes, de vidre i automàtica, de les que s’obren quan hi intentes accedir. Res a veure l’una amb l’altra, és més que evident.
La foto de temps pretèrits, que és de 1985, any en què el PCE va destituir a Santiago Carrillo com a portaveu parlamentari d’aquesta formació, és deliciosa si ens centrem en la corda que subjecta el pany i que, per tant, evita alguna distorcia que se’ns escapa.
És una corda de les tronades, amb poc glamur i amb funcions molt primàries. Està lligada també a la porta de ferro que encara es pot veure en l’actualitat, com ens ensenya la fotografia actual. Això sí, es veu ben polida i pintada, adequada als temps del segle XXI.
Diverses fases
Les portes tenen diverses fases. Poden estar obertes, entre obertes (o entretancades) o tancades. Habitualment, l’acció de tancar la porta pot indicar gravetat en una situació o un imperatiu que demana això, que es tanqui la porta per tractar qüestions que no han de ser públiques, si més no, de moment.
Tanca la porta, com dir tanca la boca, denota una ordre que pot fer trontollar tot el sistema. O no. Depèn.
