Carrer de Sant Pere / carrer de la Palla (1996-2023)
La Casa Armengol és l’edifici que destaca a les dues fotografies que passen avui per aquesta secció. Format per una planta baixa i dos pisos, fa cantó entre els carrers de Sant Pere i el de la Palla.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Es va construir l’any 1914 i, quina sorpresa, l’arquitecte encarregat del projecte va ser un dels grans clàssics de la ciutat, Lluís Muncunill i Parellada.
Fetes les indicacions merament històriques o informatives, cal passar pàgina, metafòricament parlant, i centrar tota l’atenció en els escenaris que revelen les dues instantànies. La que té més antiguitat, que és de 1996, any del naixement del cantant local Miki Núñez, ens ensenya vestigis del passat, com per exemple, un paviment d’aquells amb llambordes que fan olor de temps pretèrits.
És un fet que potser no tothom percep de la mateixa manera, i fa referència al fet que provoca una sensació més entranyable una imatge de les velles que no pas les de més rabiosa actualitat, expressió que queda molt bé, però que no deixa de ser una mica rònega.
Parts més cèntriques
Aquesta construcció ubicada en una de les parts més cèntriques de la població, és un mirall d’èpoques del passat, de quan encara li faltava molt per créixer i ser allò que és en els nostres dies. D’edificis d’aquells anys encara n’hi ha molts i, fins i tot, de més antics.
Molts d’altres, ja són part de la història perquè es van enderrocar, llastimosament. La Casa Armengol té la particularitat de la seva forma cantonera, allunyada d’un perfil excessivament recte. És diferent.
