Placeta de Saragossa (1993-2023)
Habitualment, a les places se les denomina així, com a plaça. Si és una plaça petita, com li passa a la de Saragossa, llavors rep el nom de placeta. No passa a l’inrevés, quan una plaça és molt gran. Llavors no se l’anomena “plaçota”, és així i no hi ha cap escletxa per al debat o la discussió. Punt final.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
En la imatge de fa més temps, que és de 1993, any en què Bèlgica es va constituir com un estat federal, comprovem que encara quedava molt per fer i deixar la placeta en un estat que provoqués l’orgull de la ciutadania, si és que una placeta o un carrer, tenen aquest objectiu com a prioritari.
La instantània antiga ensenya una ubicació que té poc a veure amb la que ens mostra la imatge actual. No s’ha de molestar ningú si es fa evident que es pot veure una placeta deixada, amb alguns elements fora de lloc i amb molta feina per fer encara.
Sí que surt a les dues fotografies l’escultura de Ferran Bach-Esteve, que té per nom “Flama”, i que es va situar per commemorar que la ciutat va ser subseu dels Jocs Olímpics de 1992.
Una altra història
La foto d’ara ja és una altra història. La placeta fa honor al fet de ser placeta i és petita, però molt acollidora. El contrari seria una mica estrany. És una peça més en tot l’engranatge ciutadà, amb un clar avantatge, que ocupa poc espai i, per tant, és més atractiva a ulls de les persones que hi circulen.
No tot allò que és petit és bo, no ens podem enganyar, però en aquest cas, el de la placeta de Saragossa, potser sí que es
