Ahir i Avui

Senyals que sembla que s’amaguen

Carrer del Passeig / carrer de Sant Josep (1991-2023)

La confrontació, amistosa, que quedi clar, entre fotografies d’aquest perfil són agraïdes pel simple fet que reflecteixen una part molt concreta d’un carrer i, a més, no són de les que més surten, com passa amb altres places, carrers o passejos.

Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

En aquesta oportunitat, ens centrem en el carrer del Passeig, gairebé a la cantonada amb el de Sant Josep.

La imatge del passat, que és de 1991, any en què es va acceptar a Sud-àfrica per a la disputa dels Jocs Olímpics, després de trenta anys d’exclusió a causa de l’apartheid, ens ensenya que s’estava configurant alguna ordenació de tràfic, i els senyals tapats en són la mostra.

No estan tapats a la fotografia d’ara i, per tant, la conclusió és aquesta, que a principis dels anys noranta, aquesta part del carrer estava per arranjar del tot.

El rètol que ens indica que estem al carrer del Passeig és diferent si el comparem a cada instantània, i sobta que, en la de fa més anys, es podia contemplar el del carrer de Sant Josep, cosa que, en l’actual no passa.

Hi ha un motiu

Se suposa que hi ha un motiu que ho justifiqui. Són detalls que molt probablement passen desapercebuts, però quan s’ha d’analitzar la foto per poder escriure aquestes línies, es detecta de seguida que manca alguna cosa.

Els senyals que veiem a la fotografia d’ara, així ho fa sospitar la seva posició si fem una comparativa, tenen tota la pinta de no tenir res a veure amb els que hi havia a 1991. És intuïció, que no té res de científic o sí, ja ho diran els científics. Tapats, no deixen de tenir el seu morbo.

To Top