Carrer del Cardaire (1994-2023)
No es troba fàcilment una mena de passatge com el que llueix a les dues instantànies d’aquesta edició. És una rampa que condueix del carrer del Cardaire al de Sant Pau, i a l’inrevés.
Fotos: Jordi Segarra/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Per a moltes persones que viuen per la zona, aquesta obertura és com quan Moisès va obrir les aigües del Mar Roig, salvant les distàncies, està clar. En el fons, aquesta rampa és com una mena de trencall per evitar fer més voltes de les necessàries.
Com sempre passa en la confrontació entre les dues fotos, hi ha tota una sèrie de detalls que les identifiquen i que les presenten com dos mons oposats. Les diferències, no cal dir-ho, hi són presents i no cal ser un linx per trobar-les.
El que sí que té la seva gràcia, que tornaria a dir aquell, és la circumstància que es pot comprovar a la part final de les dues imatges. És el senyal que es veu al carrer de Sant Pau per als vehicles que, en la fotografia més antiga, de l’any 1994, els permet anar cap a la part dreta, és a dir, en direcció al carrer de la Font Vella, mentre que a la foto actual, el camí és a la inversa, dirigint a cotxes, motos i altres cap a la banda esquerra, és a dir, cap al Teatre Principal.
Rellevància capital
No es tracta, s’ha d’admetre, d’un detall d’una rellevància capital, però sí que deixa proves del fet que aquestes coses canvien amb els anys i, no seria d’estranyar que, una foto de 2053, delatés una nova variació en el sentit del trànsit de vehicles, si és que, en aquella àpoca, encara hi ha vehicles o estan permesos per aquesta zona de la ciutat.
