Carrer de l’Església (1981-2023)
Hi ha carrers que tenen una funció evident de complement, sense que aquest qualificatiu s’hagi d’assumir com a pejoratiu. Totalment, al contrari, perquè ser un bon carrer complement sempre és millor que ser un mal carrer principal.
El carrer de l’Església n’és un d’aquests, un petit carrer que ajuda a configurar tot l’entorn d’un edifici dels destacats, com és en aquest cas la Catedral.
Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
A les imatges hi ha aquella clara diferenciació entre carrers d’abans i carrers d’ara, no només per la seva configuració, si nom també pels detalls que es poden anar observant mentre es repassen les dues.
Que el carrer ara és per a vianants contrasta amb els temps en els quals encara podien circular vehicles. El carrer de l’Església, a més, és d’aquells que no té per què justificar el seu nou, és una denominació d’una lògica aclaparadora i no admet cap mena de discussió.
Estar a tocar de la Plaça Vella també confereix al carrer d’uns atributs concrets. És el que transporta des d’altres punts a la gran plaça central, la que marca en molta part allò on la ciutat bull..
En blanc i negre
El contrast és el de gairebé sempre, amb edificis grisos, no només pel fet que la foto del passat és en blanc i negre, no. Edificis grisos perquè eren d’una època anterior, amb unes indicacions arquitectòniques molt diferents de les actuals.
Aquí es pot veure una sèrie d’elements que ara ens podem semblar carrinclons i passats de moda, quan, en el seu moment, no ho eren.
