Avinguda de Jacquard (1990-2023)
Un dels atributs que es poden considerar com a patrimoni de l’avinguda de Jacquard és que és una via única per traslladar-se des del passeig fins a altres opcions, com la carretera de Castellar o el carrer de Colom. O, altrament dit, cap als edificis de l’Escola d’Enginyers o cap al barri de Sant Llorenç.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Ens ho ensenyen les dues fotografies que toquen en aquesta ocasió. La més vella, que és de 1990, any en què Carmen Lawrence es va convertir en la primera presidenta de la història d’Austràlia, deixa entreveure la seu de l’escola amb més claredat, ja que algunes de les construccions que actualment apareixen, llavors no hi eren.
És com un joc això de l’Ahir i Avui, comparant panorames que el temps i, a vegades, el progrés, han provocat que hi hagi tants canvis que només les aparicions d’elements antics permeten endevinar del lloc que es tracta. Evidentment, no és el cas d’avui, perquè és més que identificable que es tracta de l’avinguda de Jacquard, amb les lògiques variacions.
L’única unió
Aquesta avinguda, a més de ser l’única unió entre els que passen pel pont de Vallparadís o del Passeig o de la Mútua (noms que s’utilitzen, depenent d’amb qui es parli), també és un espai que no té res a veure.
Els temps del Tangaroa, amb aquelles naus antigues, va donar pas a tota una col·lecció d’edificis que han servit com a habitatges o per a comerços. El vell Tangaroa, local d’oci nocturn que va il·luminar a diverses generacions de joves que llavors es creien que mai envellirien.
