Avinguda d’Àngel Sallent (1975-2023)
Si algun aspecte característic destaca de les avingudes és que solen ser de trams llargs i, per tant, ens mostren o ens poden mostrar diversitat a dojo.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Hi ha carrers que són molt monòtons, molt iguals i sense molta gràcia. Però una avinguda et pot oferir escenaris molt diferents, sempre en dependència de cap on es vagi.
És el cas d’aquesta avinguda d’Àngel Sallent, dedicada a una persona que es va vincular amb la botànica i la farmàcia, si bé també era filòleg i va ser u professor de francès i d’anglès.
Amb aquestes credencials, i més tenint en compte la seva trajectòria professional destacada, queda patent que es mereixia algun carrer, plaça o, com és el cas, una avinguda.
Si es comparen, com és preceptiu, les dues instantànies, és fàcil entreveure les enormes diferències que hi ha entre totes dues. A la fotografia antiga, que correspon a l’any 1975, el paisatge no és gaire engrescador. Està tot ben pelat i s’intueix que eren els inicis de tot allò que, finalment, es pot contemplar a la foto actual.
La frontera natural
Aquesta avinguda és la frontera natural entre dos barris, el de Ca n’Aurell i el de la Maurina. És, doncs, una línia que marca una separació purament administrativa.
El fet d’estar a tocar dels dos barris, moltes vegades i no només passa aquí, provoca confusions a l’hora de terminar què i qui està a un lloc o està a l’altre. La realitat quotidiana supera en molts caos el que marca un territori i no sempre ho acaben assumint els seus habitants.
