Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer (II) (1973-2023)
Continuant amb la configuració de la plaça dedicada a Mossèn Jacint (o Cinto) Verdaguer, en aquesta edició ens centrarem en el monòlit dedicat a aquest poeta de reconeguda obra, nat a Folgueroles. Ja no està al mateix lloc d’abans i, ara, a més, després de passar per l’oficina d’arranjaments, tampoc és part d’una font com ho era a 1973, any de la imatge més antiga.
Fotos:Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Llavors, a 1973, any de la inauguració del nou pont de Londres, aquesta font sadollava als assedegats, els que, suposadament, no anaven a la “Bodega Tarragona”, un mite entre unes bones generacions i que, com es recordava a l’edició d’ahir, estava molt a prop d’aquesta plaça. Allà se servien vins i, per tant, els ansiosos d’aigua optaven per la font, molt possiblement.
La informació que es pot afegir, respecte a la d’ahir, és que a més del Tarragona, també hi havia l’alternativa d’anar a fer una cervesa o el que fos a la Granja Catalana. El recorregut podia ser compartit, és a dir, passar primer per un lloc per acabar a aterrar a l’altre. El cas era prendre un beure abans d’entaforar-se a la discoteca de torn, en aquell cas la del Gran Casino.
Pot semblar que grinyola una mica barrejar locals de vins i cerveses amb el nom d’un poeta il·lustre i, a més, sacerdot. No per res, perquè, amb moderació, degustar una copa de vi o una cervesa no és incompatible amb el culte a una divinitat ni amb una vida menys terrenal.
No brolla aigua
Tot hi cap a la vinya del Senyor, com el fet que un objecte que va ser una font, ja no és una font i ni brolla aigua, ni vi ni cervesa. Això sí, tot i que no té les funcions anteriors, sí que continua sent una mena d’homenatge al poeta i mossèn, en una plaça que, es podria dir, estaria al rànquing de les de més reconeixement de la ciutat. Ara, amb els canvis i les obres, encara sembla adquirir més rellevància. Tot, però, depèn, com sempre, de les opinions més populars.
