Instal·lacions del Club Egara (1995-2023)
L’evidència del creixement d’una entitat, del caràcter que sigui, esportiva, cultural, social o altres, és quan es comprova com eren les seves instal·lacions en el passat i com són actualment. La foto més antiga de les dues que es poden veure a aquesta secció ensenya la remodelació d’una part del Club Egara que, amb els anys, s’ha convertit en més equipaments per a la pràctica esportiva.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
La instantània més vella, que és de 1995, any del naixement del pilot de motos nascut a Figueres, Maverick Viñales, deixa veure una excavadora preparada per remoure terra i el que calgui. De sempre, veure maquinària com aquesta és la certificació que en aquell tros es faran obres.
L’evolució del club en qüestió és palpable. La construcció de nous camps o altres terrenys per a poder jugar, en aquest cas, a hockey, permet ampliar la presència d’equips que fan més gran a la institució. Possibilita el treball de base i, a la vegada, obre la porta a sensacions de més opcions, gràcies a l’increment d’oferta.
Amb molt detall
Observant amb molt detall les dues fotografies, encara es fa més patent com ha canviat aquest club. Ha crescut respecte a 1995, no es pot negar. Les prestacions per als seus socis són molt més variades que llavors i el ventall de possibilitats per poder fer esport són molt més plurals. Una oferta molt més variada també ajuda a captar més persones que s’interessin pel club. En definitiva, no deixa de ser un dels objectius, créixer en persones.
