Carrer Concili Egarenc – Plaça de les Josefines
Està clar que on hi havia un edifici pot acabar havent-hi una plaça. Les dues imatges d’aquesta edició corroboren aquesta frase que no és molt original, però també es buscava l’excel·lència. La fàbrica o el que sigui que podem veure a la fotografia del passat, en aquest cas en colors, va traspassar, si és un encert aplicar aquest verb a una cosa inanimada.
Fotos: Ricard Domènech – Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
És una foto de 1998, any de la construcció de la Catedral d’Ecatepec, a Mèxic, un edifici que no té la fama d’altres, però també tenen dret a aparèixer a aquestes línies construccions sense el misticisme de la Torre Eiffel, el Big Ben o el Capitoli. Aquí hi cap tothom, que diria aquell.
La xemeneia que es veu a la part esquerra de les dues instantànies continua al seu lloc, ferma i impertèrrita. És la de Can Niquet, ens apunten, un dels últims vestigis del Vapor que portava el mateix nom i que, com altres edificis del passat, van ser enderrocats per donar pas a allò que tant ens agrada dir, el progrés. Com sempre, es qüestionarà si el que definim com a progrés és en realitat alguna mena de progrés, però no toca filosofar.
Un munt de detalls
Una vegada més, la comparativa entre les dues fotografies ens aporta un fotimer de detalls que les diferencien l’una de l’altra. És possible que en aquest camp la repetició pugui acabar avorrint, però és el que toca quan s’afronten dues situacions amb tants anys de diferència. Els anys passen, però per a tothom, també per als carrers, les avingudes, les places i els edificis.
