Carrer de Felip II – Plaça de La Maurina
Els que saben coses d’història i els que diuen que en saben de coses d’història, ens podrien fer un discurs sobre qui fou Felip II, un rei que té un carrer dedicat a la ciutat. Pel que sona i si no anem errats, li deien “el Prudent”, una qualitat que no només hauria de ser patrimoni de reis o gent de rellevància relacionats amb el poder, sinó que hauria de ser una qualitat de tothom.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Núria Torrens
Però com que això de les qualitats és com jugar a la loteria i cadascú té les que té o les que han heretat, doncs res a fer. Segurament, hi haurà algú que, llegint aquest paràgraf, deixarà anar que les qualitats es poden treballar, però aquesta és una altra història que no té res a veure amb Felip II.
Si ens atansem a les dues imatges que toquen a l’espai d’avui, per mil·lèsima vegada, comprovarem com és de diferent un paisatge comparat amb l’altre. La instantània més vella, que data de 1981, ens ofereix un panorama de pel·lícula més aviat de l’estil del neorealisme italià, com la imprescindible “Miracolo a Milano”, de Vittorio de Sica, la inquietant “Roma, città aperta”, de Roberto Rossellini, o la dramàtica “Rocco e i suoi fratelli”, de Luchino Visconti.
La de blanc i negre
Després del repàs cinematogràfic, cal retornar a allò que ens mostren les dues fotografies. L’antiga, la de blanc i negre, sembla una improvisació constant, amb elements de certa sordidesa i precaris. Contrasta, tot plegat, amb el que sembla una mica d’opulència de la imatge actual. Mai sabrem si Felip II estaria satisfet amb tot el que es veu.
