Màquina del tren 1974 – 2023
De tots és sabut, o tots haurien de saber, que la màquina del tren que llueix amb orgull a la rambla d’Ègara, a l’altura de l’inici del carrer de Galileu, és un dels emblemes de la ciutat. Es va inaugurar l’any 1968, com una mena d’homenatge a la importància del ferrocarril per a la ciutat i es va comprar gràcies a una col·lecta popular. Té un alt component de simbolisme i la seva presència s’assumeix amb tota la naturalitat del món.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Núria Torrens
La ciutadania té aquesta màquina del tren com un monument més dels molts que hi ha arreu de la població. És evident que no ho és, però qui és la gent per desil·lusionar als altres? És un monument, i res més a dir.
Centrant-nos merament en les dues imatges, l’antiga de la dècada dels setanta i la nova, feta fa unes setmanes, veurem a uns operaris pelant els arbres que hi havia llavors. Aquest fet promou que la comparativa entre les dues presències d’arbres siguin totalment diferents. Uns tan frondosos mentre que els altres més pelats que un recluta quan arribava al quarter per fer la “mili”.
És molt òbvia que l’escenari ha variat i força, especialment per la presència actual d’un espai per als més menuts i perquè la canalla passi unes bones estones amb aquests innovadors elements per jugar, tan distants dels d’abans, com eren el tobogan o els gronxadors. Amb poca cosa, els infants es conformaven.
Ser un mirall
Aquesta màquina del tren no deixa de ser un mirall per a les persones que guarden mil i un records dels seus viatges o desplaçaments en ferrocarril. Ara que és un tema candent i està en boca de molts, per allò del tren de Rodalies, aquest objecte fa de recordatori de vells temps on, segurament, els trens encara anaven més lents i arribaven més tard que els d’ara.
Anar en tren, per exemple, a treballar, és tota una experiència i obre els cinc sentits. D’històries viscudes en els trens n’hi ha per parar un tren, mai tan ben expressat.
