Pista poliesportiva / pavelló del Club Egara (1992-2023)
La pista poliesportiva que podem contemplar a la fotografia de fa més temps, amb els anys, es va convertir en un pavelló. La finalitat, en principi, era la mateixa, acollir entrenaments i partits de hockey sala, però res a veure. Com és normal, molt millor jugar a un esport de sala aixoplugat, lluny de les inclemències meteorològiques.
Fotos: Domingo Salmerón/Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
La imatge antiga, que és de 1992, any dels inoblidables Jocs Olímpics de Barcelona, es va fer un dia de pluja. Per tant, és probable que, aquell dia, ningú pogués practicar cap esport, a risc de patinades i caigudes que acostumen a conduir directament a un centre hospitalari.
Poder gaudir d’un pavelló ben resguardat, és una joia per a qualsevol entitat esportiva sigui quin sigui el seu esport principal. Sempre serà un lloc on poder practicar diverses disciplines i, per tant, poder-se enriquir a escala esportiva.
L’esport, com s’acostuma a dir, és una activitat que ofereix molts valors i que, qui els vol assumir, té molt guanyat. Entre els practicants és costum deixar anar que el seu esport és el millor perquè tal i pasqual. El més important, si més no, és practicar-los, no competir a veure quin és més lluït.
Aquests avenços
Tornant a les dues instantànies, és evident que, amb aquests avenços, una entitat esportiva hi guanya de bon tros. A millors instal·lacions, més beneficis per als quals hi van a fer esport, sigui quin sigui. Si es poden tenir dues pistes o camps, millor que no pas tenir-ne menys. Això fa augmentar el valor d’una entitat i la seva oferta esportiva.
