Rambla d’Ègara (1982-2023)
El paisatge que s’observa a la fotografia més vella de les d’avui, és desolador. Ho hem d’admetre. Correspon l’any 1982, el del Naranjito, com no ens cansarem de recordar, i deixa ben evident que s’iniciava un gran canvi a la ciutat, amb les obres a la rambla d’Ègara que dissenyarien un nou ordre, amb el soterrament de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
De tot plegat, el pitjor va ser no conservar l’antiga estació, un edifici molt bonic i que ara seria una part més del patrimoni de la ciutat. Però aquesta és una altra qüestió que no es debatrà en aquesta ocasió.
Tornant a la imatge del passat, també es podria fabular dient que sembla ben bé un panorama apocalíptic, o una trista escena d’una situació de guerra. El passeig central de la rambla a aquesta altura, com es pot comprovar a la imatge actual, no té res a veure amb allò que veiem a la instantània de 1982, any del Naranjito, com ja se sap. Es podria dir que no són el mateix tros, però no és així. És ell, amb tots els ets i els uts.
Part concorreguda
Repetir el mateix, que una i altra fotografia s’assemblen com un ou i una castanya, no ens distraurà de la realitat. Aquesta és una part concorreguda de la població i, l’entrada a l’estació de tren només fa que confirmar-ho.
No sempre és fàcil trobar fotos que denotin aquestes grans diferències. S’han de buscar amb afició i, després de tantes edicions, costa més. És lògic que ubicacions com aquesta apareguin amb més assiduïtat. És un fet incontestable.
