Carrer de Galileu 1974- 2023
La quantitat ingent d’edificis industrials que va anar col·leccionat la ciutat en segles anteriors, és l’origen de molts canvis que s’han viscut en el futur. Més d’una fàbrica i de moltes, van acabar sent enderrocades i van donar pas a nous edificis, pensants per a altres funcions totalment diferents.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Però, en alguns casos, alguna escletxa del passat o, gairebé, ha quedat per a sempre. De moment, està clar, perquè el progrés no té aturador, frase que hi cabia en aquesta ocasió. A vegades, no totes les frases fetes hi caben i, sovint, s’entren amb calçador.
Ens trobem al carrer de Galileu, aquell que baixa, no el que puja, que és el d’Arquimedes. El punt concret és a la cantonada amb el carrer de Martín Díez. Si fem un exercici d’observació, podrem veure que, a la imatge més antiga, que és de 1974, any de la disputa d’un dels mundials de futbol de quan eren un torneig com cal, el d’Alemanya, a dalt a la dreta, es veuen les lletres de l’empresa de llavors, Saphil. A la foto actual, es veu com aquelles lletres es van esborrar.
Menys transitat
Repassant de nou la instantània de fa anys, la sensació és, a més, que llavors, aquest carrer era com menys transitat. No com ara, que cada dia hi circulen una botifarra de vehicles de tota mena. No entrarem en detalls obvis, com les llambordes, el model dels cotxes o l’escena en general, tot molt antiquat i passat de moda. A la foto d’ara, sembla un espai més viu i amb més coses per explicar. Potser, el color ajuda.
