Si hi ha un enclavament de la ciutat que va passar per un procés de transformació gairebé total, va ser el parc de Vallparadís. Ja de per si, es tracta d’un espai prou ampli i, per tant, no és difícil trobar imatges del passat que, comparades amb les de l’actualitat, no tenen res a veure. Passa i en grans dimensions, en el contrast entre les dues fotografies d’aquesta edició.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Semblen dos escenaris totalment diferents, pensaran alguns. O, també, n’hi ha de descreguts que diran que no, que en cap cas les dues imatges ensenyen el mateix paisatge. I, possiblement, n’hi haurà que asseguraran que potser sí, però que no és exactament el mateix lloc que es veu a una foto i a l’altra.
D’opinions n’hi ha habitualment un munt en la majoria de les temàtiques que es poden plantejar a una sobretaula, a una plaça o a un lloc de treball. És el destí dels humans, opinar diferent, presumiblement per convertir les nostres vides en fils de distracció, ja que seria molt avorrit (o no, no ho sabem) si tots opinéssim el mateix o de manera molt semblant.
Veure aquesta part del parc de Vallparadís tal com era abans, on ara hi ha la piscina, sobta i molt, això d’entrada. Més tard, quan el lector se centra adequadament, i si recorda com era la zona quan es va fer la foto, l’any 1996, s’esvaeixen tots els possibles dubtes.
El parc de Vallparadís dona per molt, com passa amb altres parts de la població, que acostumen a tornar a aquest espai, de tant en tant, sempre des de noves perspectives. Hi tornarem aquí? Segurament.
