Encara que a molts infants o joves els hi costa d’assumir aquesta veritat, fa temps, les places o carrers eren els llocs naturals de la canalla. En sentit lúdic, es jugava molt a l’aire lliure en temps on l’única pantalla que hi havia a les llars, i no a totes, era una vetusta televisió, enorme i amb elements més que modestos. I amb només dos canals per veure, òbviament, en rigorós blanc i negre.
Fotos: Arxiu Municipal de Terrassa i Alberto Tallón
A risc i perill de patir una conversió de l’estil de l’Avi “Cebolleta” dels tebeos, sempre acaba apareixent en aquestes línies alguna historieta del passat. Sembla, però, molt lògic, tenint en compte que és un espai per al record i, en molta part, per a la nostàlgia. Per tant, les historietes de la vora del foc o d’abans d’anar a dormir hi caben a la perfecció.
Feta aquesta pausa per allunyar possibles retrets per endinsar-nos en temps pretèrits, farem un gir una mica directe cap a la ubicació d’avui, una plaça situada al barri de Sant Llorenç i que fa menció a un indret de la serra de l’Obac.
Envaïda per nens
La plaça que es pot contemplar a la fotografia antiga està envaïda per nens que juguen al que poden, que pugen escales i baixen pel tobogan i altres que no fan un bon ús de les instal·lacions, com sol passar en llocs com aquests. Com succeeix en moltes places, hi ha de tot, els que respecten religiosament els elements que hi ha per a la diversió i els que, en canvi, es dediquen a fer bretolades i a espatllar tot el que poden. Com passa a la vida, res de nou per explicar.
