Bonaventura Castellet i Baltà, pels qui no ho sàpiguen, va ser un terrassenc de renom, nascut l’any 1825 i que es va graduar en Farmàcia. Va escriure sobre enologia i viticultura i va ser un estudiós en altres disciplines, com l’horticultura. Amb aquests mèrits, és normal que algú, en el seu dia, decidís que es mereixia un carrer a la seva ciutat i així va ser.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Concretament, és el carrer que podem contemplar en les dues fotografies d’avui, la més antiga i la més nova. Situat a un barri com és l’Antic Poble de Sant Pere, no deixa de ser una petita artèria que desembocar al carrer més principal del barri, el de Major de Sant Pere, no pot estranyar a ningú.
Com s’evidencia a la imatge d’ara, el carrer s’ha regenerat i fa més bona pinta que no pas l’escena que es veu a la instantània de fa més temps que, a més, es veu ennegrida per un presumible episodi de pluja, el mateix dia de la fotografia o el dia anterior.
Castellet té el seu carrer, amb tots els mereixements. No va ser un qualsevol i els seus llibres van ser molt rellevants en la seva època i, fins i tot, va rebre l’Encomienda d’Isabel la Catòlica, una distinció que no rebia tothom. Com demostren les dues fotos, el carrer és com aquells que es troben a pobles petits o a centres històrics de diferents localitats del territori català. Carrers amb pòsit.
