Pot semblar mentida, o com es diu en l’actualitat, un “fake”, però res de res. És tal com es veu, aquí no hi ha gat amagat. És l’avinguda de Jaume I que, com es pot advertir a la imatge de fa més temps, ha canviat i molt. Les diferències, en la comparativa amb la instantània de fa uns dies, és abismal.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Amb l’abundant experiència que ja hi ha en aquesta mena de comparacions, perquè ja en portem moltes, es va donant forma a un pensament que pot semblar agosarat o erroni, però que, ben mirat, té tot el seu sentit. La sensació és que, en les comparacions d’aquesta secció, quan més s’allunyen del centre de la ciutat les imatges antigues, més canvis o variacions es detecten.
Si es van contemplant els detalls que es poden extreure de la instantània del passat, es veuen cotxes que ja no es veuen, camionetes que ja no apareixen pels carrers i carreteres i, especialment, un asfaltatge que, llavors, en realitat, era un somni.
A molta gent jove, de generacions més actuals, els hi pot sonar a xinès això de carrers sense asfaltar o amb llambordes. Una avinguda d’aquesta importància per a la ciutat, en aquells temps, era poca cosa, s’ha de reconèixer. Res a veure amb la seva ampul·lositat actual, amb una imatge d’avinguda com cal i amb tots els ets i els uts que demanen les avingudes de qualitat.
