Ahir i Avui

Passant d’un taller a una entitat de lleure

Continuant amb aquest carrer, el principal, es pot dir, d’aquest barri de l’Antic Poble de Sant Pere. En aquesta oportunitat, però, es pot contemplar, a la imatge d’ara, la seu del Casal de Sant Pere, molt diferent, i és lògic, amb el que es veu a la instantània més antiga. Llavors, per aquella zona hi havia, i es pot veure el seu rètol, el Taller de Nazareth.

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet

Varia i molt la visió d’una imatge a l’altra. L’edifici del Casal pesa en aquesta part de la ciutat i, l’edifici del costat, que sembla no haver canviat molt, li fa companyia. Aquest carrer, val a dir-ho, és tan tranquil (si més no segons l’experiència personal), que s’hi podria filmar una pel·lícula amb les estrelles més reconegudes del món, sense que ningú vingués a molestar.

És una utopia, està clar, perquè de seguida se sabria que hi havia el rodatge, i tothom aniria a fer el pipa. Però de suposicions i imaginacions no viu la persona, sinó de fets. I el fet és que aquest carrer, per a molta gent, és el del Casal o el de la Sala Crespi.

Passa amb freqüència i a aquesta secció s’ha repetit en més d’una ocasió. Les construccions que queden del passat, en teoria, haurien de ser els més admirats, però no és així. Al contrari. En molts casos, són objectius de males arts o enveges, o són, simplement, ignorats per tothom.

To Top