S’ha d’admetre que contemplar com es va enderrocant un edifici antic, fa una mica de cosa. Després, és més que possible, els resultats de la remodelació taparan el record. O no, potser no serà mai possible abandonar la imatge de com era aquella construcció i, més, si ens fixem l’estat del canvi i de la magnitud de nou edifici.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
De barbaritats arquitectòniques, no se n’escapa ningú i, dissortadament, alguns habitatges i altres edificis amb unes funcions concretes, van ser víctimes del progrés. A la ciutat, ja ho hem tractat amb anterioritat a aquesta secció, va passar, que construccions que no s’ho mereixien, van acabar en runes per donar pas a noves tendències i noves possibilitats.
D’una casa amb planta baixa i pis, com a molt, es van fer blocs de pisos que optimitzaven l’espai. L’edifici, conegut com a Casa Maurí, ha passat a la història, però en queda constància, afortunadament.
Per recordar d’on venia tot, el blog del desaparegut Joaquim Verdaguer explica que “Josep Maurí i Suris va edificar, el 1818, la seva casa pairal a la part alta del que després seria el passeig”. Afegeix que “amb el temps va anar ampliant-se i renovant-se fins a configurar una mansió de tres plantes”, És a dir, que no era qualsevol cosa. Com dèiem, només en queda el record.
