Amb tot això de la sequera i pel fet que ahir va ploure de nou, era el moment de mostrar una fotografia antiga d’un aiguat. La imatge del passat ens ensenya un dia de pluja ben intensa, del mes de juliol de 1982 que, com sempre recordem, va ser el del Narajito. No de l’Oliver ni el Benji, no, del Naranjito, emblema i símbol indiscutible del Mundial de futbol d’aquell any, que va guanyar Itàlia i en el qual la selecció espanyola, una vegada més per aquelles èpoques, va fer la de riure. O, més aviat, la de plorar.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nuria Torrens
Per si algú no ha localitzat la ubicació que es veu a les dues instantànies, revelarem que es tracta del trencall del carrer de Galileu que, curiosament, va ser el protagonista ahir d’aquesta secció. Aquí, a vegades, es van encadenant zones o carrers, moltes vegades de casualitat i, altres amb tota la intenció.
Una pluja com la que es pot contemplar a la foto de 1982 seria força necessària. A alguns els hi faria nosa, però en general, a la llarga, seria ben rebuda. S’està assecant el país i l’aigua, principalment la que cau del cel i no és una frase feta, ja comença a ser un bé escàs i imprescindible a la vegada.
Un aiguat com el de la foto el blanc i negre, potser, no ho solucionaria tot de cop, però ajudaria. Cada dia un raig, com si fos el mes de maig. Un rodolí per acabar.
