Aquesta església que apareix a les dues imatges d’aquesta edició, va ser “capdavantera dels moviments socials i de lluita dins de les tensions polítiques del moment”, explica en el seu blog el malaguanyat Joaquim Verdaguer. No va ser l’única relació d’aquestes característiques a la ciutat i, a altres punts, com per exemple Ca n’Anglada, també es va fer front a la dictadura des d’una parròquia.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
A primera vista, no sembla que hagi canviat molt aquest edifici. La fotografia més del passat, que és de 1989, any de la posada en marxa de l’índex Ibex-35, podria passar per la més nova, si es procedís a la seva acolorir-la, una tècnica que, particularment, es pot considerar com una aberració. Veure una pel·lícula com “Casablanca” o documentals de la Guerra Civil, capats d’aquesta manera monstruosa, és un atemptat contra els bons costums. Doncs, amb les fotografies, tres quarts del mateix. Les fotos en blanc i negre tenen el seu què i intentar modernitzar-les hauria d’estar penat per la llei, a menys que sigui per fer alguna facècia o per a alguna celebració.
La construcció té la seva curiositat, aquesta mena doble barret que hi ha sobre la campana. No deixa de ser força insòlit, o així ens ho sembla, trobar un acabament d’aquestes característiques. Algun motiu hi hauria.