No descobrim res si afirmem que tot l’entramat d’esglésies que podem trobar per arreu suposa tota una col·lecció d’edificis que són mostra de la història de cada localitat on es poden contemplar. Són vestigis d’art, construccions que tenen molt a dir, se sigui creient o no, devot o no, de la fe que es professa de portes en dins.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
En aquest cas, toca centrar-nos en aquesta peça arquitectònica que es va començar a construir a principis dels anys seixanta. La va patrocinar la Comissió Local Proedificis Religiosos i Culturals i va ser obra de l’arquitecte Joan Baca i Pericot. El dia de la seva consagració va ser el 23 de maig del 1965, a càrrec del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Aquell dia també es van beneir les seves dues campanes, que van ser apadrinades, una pels comtes d’Ègara i l’altra per Josep Sala i Amat i la seva esposa.
La imatge antiga, que és de 1976, any del desastre de Seveso (Itàlia), quan es va cremar una planta química i va afectar diverses poblacions, ens ensenya una església avançada, diferent de les que podríem considerar com a habituals. Es veu, a la fotografia actual, que ha variat ben poc i es manté gairebé calcada a com era llavors. Aquesta construcció, doncs, és una part també de la història d’aquesta ciutat i com a tal continua al seu lloc.
