La fotografia en blanc i negre es va fer a 1972, any en el qual es va cremar el transatlàntic Queen Elisabeth al port de Hong Kong i de l’estrena de la pel·lícula “El Padrí”. La nova, l’actual, és de dimecres. Han passat 51 anys entre una imatge i l’altra.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
I 51 anys, són molt temps per comprovar amb precisió els canvis que s’han produït. Les obres que s’estan acabant a aquesta zona, però, han deixat que alguns detalls entre una i altra instantània siguin més similars de què podria semblar.
L’empedrat que es palpa a la foto del passat, en certa manera, té similituds amb les llambordes d’ara, especialment pel que respecta al seu disseny. La forma d’embut, posant imaginació, que es pot contemplar si el vianant ve de la part de la Mútua, continua sent bastant visible. Tot s’estreteix quan es va arribant al carrer de la Font Vella.
D’estretors de carrers ja s’ha parlat en aquest espai. Seria bo trobar algun refrany o alguna frase feta que fes referència als carrers estrets, com aquella, que no té a veure, que diu “carrers mullats, calaixos eixuts”.
Podria ser de l’estil “carrers estrets, compte amb els pantalons nets”. O un de diferent, “carrers estrets, ni cases ni xalets”. I aquest, “carrers estrets, no trobem carlets”. No lliguen gaire, però no és temps per rodolins, que fa calor i pels “carrers estrets, no passa l’airet”.
