Està contrastat que el Teatre Principal, protagonista sense discussió de les dues imatges que toquen en aquesta ocasió, és un dels espais amb història de la ciutat.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
A la fotografia del passat, que és de 1982, l’any del Naranjito com ja hem dit aquí, per activa i per passiva (expressió que es podria anar obviant), encara era una sala de cinema, com es pot detectar veient els cartells que hi ha a sobre de les seves portes.
Està contrastat, també, que aquest edifici, que es va reformar en el seu moment, és de l’estil conegut com a eclèctic, tot i que també conté decoració modernista. En els seus primers anys, per aquí van passar artistes com Enrique Granados o el cantant de tangos Carlos Gardel, tota una institució a Argentina i que va morir en un accident d’aviació.
També està contrastat que aquesta construcció va passar a mans de l’Ajuntament, ja fa uns anys i ara és un lloc per dur a terme diversos esdeveniments, molts relacionats amb la cultura. Sempre és millor que edificis d’aquesta classe passin a mans administratives que no pas que acabin enderrocats i que la seva memòria se l’endugui el vent.
Aquest Teatre Principal, amb el seu nom, ja ho diu tot. És una de les joies arquitectòniques de la ciutat i es conserva molt semblant si miren les dues fotos.