Centrats en la fotografia més vella, que és de 1992, any de la signatura del Tractat de Maastricht, podem contemplar l’entrada a una de les discoteques de més èxit a la ciutat en la seva època. Era el Baby’O, del qual ja n’hem fet referència a aquest espai amb anterioritat.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Centrats en la imatge d’ara, la de 2023, també comprovem que no queda ni rastre d’aquest local que triomfava nit rere nit. No queda més que els records.
L’edifici del seu costat, el que no deixa de ser una construcció amb aires senyorials, no tenia gaire relació amb les activitats que es desenvolupaven a aquella discoteca de fama. No entraria al cap de la majoria dels ciutadans que, en comptes de situar les barres i les pistes de ball on van estar, per exemple, s’haguessin situat a aquest edifici, repetim, de caràcter molt més senyorial.
És l’edifici que acull tot l’entramat administratiu municipal amb relació a l’educació. Podria ser que, alguns dels seus treballadors actuals, en aquells temps, fessin més d’una parada a les nits del cap de setmana a aquest històric Baby’O. O no. Potser ni un va anar-hi mai.
Com ja ha reflectit aquest diari en diverses ocasions, la ciutat va ser seu de moltes d’aquestes sales d’oci nocturn. Eren altres temps, possiblement. L’oferta era, realment, molt variada.
