És interessant, de tant en tant, que a aquest espai apareguin edificis, podríem dir, desconeguts, situats en zones de la ciutat de menys pas. És el cas que ens toca avui, amb aquest bloc de pisos que està ubicat a la cruïlla entre la carretera de Castellar i el carrer de Mura.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Com es pot comprovar, comparant les dues instantànies, als baixos de l’edifici, ja fa molts anys, hi ha una oficina bancària. Canvia de nom, però continua al seu lloc.
Parlant de Mura, s’ha de dir que tot i que no és una localitat vallesana, té certs arrelaments amb la nostra població. Molt possiblement, que diria aquell de Mura, tothom coneix algú d’allà o hi ha anat a degustar la seva gastronomia o a passar una jornada festiva.
Un conegut originari de Mura, que sempre vol tenir la raó i, si no la té, s’ho fa venir bé per tenir-la, acostuma a fer una defensa de la seva terra, encara que ja faci temps que no hi visqui. És d’elogiar, sempre, una defensa d’aquesta dimensió.
Recuperant l’autèntic motiu d’aquesta secció, podem exposar que no ha canviat gaire l’edifici de les dues fotos. La més vella, que és de 1983, any del casament de Carolina de Mònaco amb l’italià Stéfano Casiraghi, mostra el que pot mostrar, cotxes, camions o autobusos antics, que ara provocarien la riota de molts. O no, que hi ha molt amant del passat.
