Aquesta capella que pot fer l’efecte d’una mena d’illa deserta en mig de la ciutat, s’ha d’admetre que aporta sensacions molt positives. Un monument d’aquesta talla situat en un entorn tan urbà permet pensar o recordar que, en el passat, hi havia menys totxanes i més pedra, més que res, perquè llavors les construccions es feien d’aquesta manera, amb els materials que hi havia.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Després d’aquesta bertranada, ens centrarem en l’edifici en si mateix. Aquesta capella, que podem trobar a la plaça de Joan Miró, formava part del cementiri que hi va haver a aquesta ubicació durant una pila de temps, fins a l’any 1964. Es pot veure, a la seva façana principal, una placa en memòria dels terrassencs morts que van morir en els camps d’extermini nazis.
Si comparem les dues fotografies, queda palès que, a la més antiga, de l’any 1985, l’edifici de la capella estava al bell mig de la plaça mentre que, a la imatge actual, ja es pot contemplar una mica més protegida, amb una reixa separadora i alguna mostra de vegetació que li confereix un altre estatus.
Està bé o ens ho sembla, que davant el creixement imparable d’una població com aquesta, encara es puguin veure elements com aquesta capella, molt probablement, un exemple de com eren les coses abans del whatsapp.
