Una vegada hi havia un carrer que es deia el carrer de Cardaire, però que, apunten des del blog Records de Terrassa, també havia tingut noms tan dispars com Alagorda, Hortes de Sant Fruitós, Sant Fruitós, Sant Fructuós o San Fructuoso. Una vegada hi havia un carrer, i això no cal que ho digui ningú, ho certifica la foto de fa més temps, per on passaven els vehicles. Una vegada hi havia un carrer, el de Cardaire que havia tingut altres noms, que acollir un centre escolar, de nom Cultura Pràctica (ara, Creixen) i que en uns anys acolliria alguns blocs de pisos més dels que tenia llavors.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
D’això d’“una vegada hi havia” ja n’hi ha prou. La fotografia del passat, de 1975, any de la mort del militar baixet, amb veu aflautada i amb molta mala bava, és una joia sense preu. Ens referim a la foto, evidentment, no era pas cap joia el baixet del bigoti que feia veure que caçava i que pescava.
És una joia perquè, primer de tot, ens trasllada al mes de setembre de 1975, dos mesos abans que el fatxenda que ni caçava ni pescava, acluqués els ulls per a sempre més. I segon, perquè poques vegades apareix a aquest espai una foto d’aquella dècada, encara en plena època de grisos i massa bigotis, ulleres de sol i camises blaves. El carrer ha canviat com un mitjó, és innegable. Irreconeixible ha quedat, reconeguem-ho.
