Aquí sí que es pot dir, com deia aquella cançó que ja hem recuperat en alguna oportunitat, que els temps han canviat. Les diferències entre una i altra instantània són tan evidents que es podria acabar el text en aquestes línies i deixar-ho per una ocasió següent.
Fotos: Diari de Terrassa i Alberto Tallón
La foto més antiga, que tot i ser en colors, ho és, la més vella, data de l’any 1994. Han passat els anys i es nota, i molt, que aquesta part del carrer de Salmerón (i altres que no es reflecteixen en aquest cas) ha experimentat una mutació gairebé absoluta.
El gran avantatge d’allò que podem contemplar a la imatge d’ara és que veiem el Museu Tèxtil amb una claredat inqüestionable. La diferència amb la foto del passat és que hi havia un cartell on s’anunciava la presència d’aquest edifici. Potser, molt millor la clarividència de l’actualitat que la part amagada de llavors.
O no, perquè amagar-se o estar amagat, no ha de ser sempre una acció negativa, tot i que, de vegades, algú ho pugui pensar, que el Museu Tèxtil l’any 1994, no estès tant a la vista com passa en els nostres dies, no el fa menys interessant ni menys reconegut.
Els museus sempre estan bé on estan, que per això estan al lloc que els hi correspon. Tampoc menysprearem la situació que ens ensenya la fotografia de 2023. Totes dues tenen el seu què, i permeten visionar el que toca.
