L’església d’aquesta petita nissaga que va comença ahir i que es perllongarà fins quan s’acabi (en el misteri està la virtut, en aquest cas), sembla com amagada. No cal comparar les dues imatges per comprovar-ho. Està a la carretera de Rellinars i, la veritat, se situa en una bona ubicació, però el seu embolcall la deixa com apartada.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No és una crítica, que ningú agafi manies a aquestes paraules inicials. És l’església de la Santa Creu que, si fem les pertinents comparacions entre les dues instantànies, ens mostra poc canvi, llevat de la vegetació que, en una presenta un dibuix i, en l’altra, un de diferent, si bé tampoc és una variació abismal.
Aquesta parròquia és més aviat de fundació tardana. Concretament, es va construir a finals dels anys cinquanta. Eren anys encara de grisor i de fortes implicacions religioses en els que manaven (o ho destrossaven, més ben dit) i, per tant, no era d’estranyar el seu naixement. Eren altres temps, de camises blaves i altres detalls que ja se saben. I si no se saben, a la biblioteca de cap.
Sense entendre ni un pèsol d’arquitectura, fa la sensació d’això, que aquest edifici és molt més modern que altres de culte religiós de la ciutat. Té les seves particularitats que el fan un lloc que demana visita. Millor anar-hi de visita que no pas obligat.
