La conversió de l’escenari d’una imatge a l’altra és absoluta. La fotografia vella, del mes d’agost de 1985, ens mostra una església sense res al seu voltant, tal com es veien les postes perquè canviessin els cavalls i els passatgers poguessin descasar i menjar una mica, abans de l’obligat atac d’una partida d’indis, sioux o comanxes, de les mítiques pel·lícules del gènere del “western”.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Observant la instantània actual d’abril de 2023, es veu com els anys han permès que, aquella església gairebé sense res al costat, com si fos un oasi en el desert o un simple redol posat allà, mai més ben dit, per la mà de Déu. S’han afegit a l’escena inicial una sèrie d’elements que la converteixen en molt més atractiva. Fins i tot hi ha ara una tanca que encercla l’edifici religiós que, això sí, manté la seva curiosa forma.
Ja era curiosa a 1985, l’any en què es va publicar la cançó “Walking on sunshine”, del grup Katrina and the waves, molt ballable i de les que et queda al cap i no pots parar de xiular-la i taral·larejar-la i amb presència durant un temps a molts anuncis de la televisió.
I ho continua sent de curiosa aquesta forma, amb un campaner recte i llarg, com si fos una torre de defensa d’èpoques molt pretèrites, amb les seves petites finestres per vigilar. Imaginació mai en falta, afortunadament.
