La contemplació de com estava l’asfalt del carrer de Sant Pau, allà per l’any 1975, el de la fotografia vella, fa com una mica de pena. El seu estat es podria qualificar de lamentable i, per fortuna, el pas del temps, com es pot observar a la instantània feta ahir, ha deixat les coses com han d’estar, és a dir, en un estat correcte.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No es demana molt més, simplement, això, un estat de normalització, sense grans escarafalls ni solemnitats.
Després d’un inici d’article tan políticament correcte, com l’asfalt d’ara, no queda molt a explicar o dir. O potser sí, queda per explicar alguna cosa, com que aquest carrer, tal com es veu a la part final de la imatge actual, està en plenes obres i, per tant, s’està remodelant. Això, sempre, implica canvis i molèsties que mai sembla que tinguin un final.
La ciutat s’encamina a més zones per a vianants i, a diferència d’allò que es pot visionar a la foto més antiga, ara els vehicles s’estan restringint per aquest carrer. Llavors era diferent i, fins i tot, podem veure que hi havia espai per aparcar i per circular. Dos verbs que possiblement van desapareixent en molts dels carrers i vies d’aquesta població.
L’any 1975, el de la mort d’aquell militar amb veu característica, el pas del blanc i negre al color estava a punt de ser una realitat i els carrers en són una bona mostra.
