El nom del carrer que es pot veure en les dues instantànies és gairebé més llarg que tot allò que es podrà llegir aquí. No, és una exageració, però és veritat que el nom té una longitud poc habitual en els noms de carrers, places, avingudes i altres espècimens relacionats amb el nomenclàtor. Estarem d’acord (o és possible que no) en què aquest carrer queda com amagat, encara que estem davant d’una via interessant i gens anònima.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
És un d’aquells carrers que condueix a una bona pila de llocs rellevants de la ciutat o, si més no, de llocs que porten a altres llocs també d’un grau d’importància notable. Si comencem amb les usuals comparacions entre les dues fotos, a la de fa més anys, que és de 1996, no hi ha gaires detalls significatius particulars respecte a la imatge més actual, que és de fa uns dies.
Per no tornar a redundar en temes com la presència de més ordenada de llambordes en comptes de la duresa que aporta l’asfalt, ens centrarem en el fet que tot l’entorn que es pot abastar, és molt semblant en les dues fotografies. És a dir, si no tenim en compte remodelacions o canvis lògics pel pas del temps en els edificis, poc hi ha a dir o gairebé res. Podríem dir que és un carrer amb un nom molt llarg, però que hi ha poca història a destacar entre tots aquests anys.
