Pot sorprendre a molts dels lectors més joves, contemplar la munió de cotxes que circulaven per aquest carrer Major de Sant Pere quan es va fer la fotografia més antiga, que és de l’any 1992. No només perquè passaven vehicles com si res, sinó també pel motiu que ho feien en les dues direccions. La pau infinita dels veïns que, ara, gairebé no en suporten més que algun de comercial, ha de ser una recompensa molt agradable.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Tenint en compte que, en els nostres dies, es va encerclant als vehicles perquè ja no puguin passejar o circular pels carrers, sobretot del centre, tampoc estranya tot allò que es pot observar a la imatge més actual, la de 2023. Aquest carrer, que condueix de manera inexorable a les esglésies de Sant Pere, té aquells components que envolten els carrers més antics o que formen part d’una història.
Es tracta d’un carrer amb molt a darrere, ja que és dels antics de la ciutat. Tot plegat, afegint-hi el pont de Sant Pere, semblen un vell escenari d’altres èpoques, d’altres vestimentes i d’altres maneres de viure i de fer. De temps sense llum elèctrica, ni aigua corrent a les cases, ni moltes esperances de vida més enllà d’uns anys que ara ens sembla que no són tants. Són carrers (i aquest ho és) amb una categoria una mica per sobre de la resta.
