A les dues imatges que es poden visionar en aquesta edició, ressalta la xemeneia de l’antic Vapor Busquets. Com s’observa en la fotografia més pretèrita, que és de març de 1987, podem contemplar com era el panorama abans que comencés la seva mutació, per passar a ser allò que coneixem com la plaça de Salvador Espriu i que acull, si més no en aquest tros, una bona llista d’establiments per aturar-se i prendre o menjar alguna cosa.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
És digne d’elogi que es dissenyés tot plegat sense haver d’enderrocar aquesta joia del passat de la ciutat que, com ja sabem tots, era un paradís de fàbriques i indústries, amb el tèxtil com a bandera. Dissortadament, no tot el patrimoni d’aquesta època es va conservar i cal lamentar allò que sí que es va decidir que passés a l’Olimp de la memòria.
Certament, el quadre que ha quedat és més que correcte i no hi ha res a dir. És un tros de la ciutat interessant i que suposa un atractiu per a la ciutadania que passa per allà davant. Quan toca una mica de lleure, una alternativa en el centre de la població és aquest.
De xemeneies encara en queden ben dretes per tot l’entramat de la ciutat. Sense risc a una equivocació, es pot assegurar que és un element dels més característics. Ningú pot negar-ho. La xemeneia com a element distintiu o, si més no, un d’ells.
