Allò que, l’any 1985, estava molt més a prop de ser un terreny solitari, a l’estil de les pel·lícules del “Far West” o semblants a “Lawrence d’Aràbia”, ara és un passeig amb moltes connotacions culturals. És el passeig de les Lletres que, a més, acull la Biblioteca Central de la ciutat, edifici que no apareix a la fotografia actual (a l’antiga no podria, perquè no existia) però estaria al costat esquerre.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Les grans fàbriques o indústries que es poden contemplar a dreta i esquerra de la imatge més del passat, i les incomptables places per aparcar que farien les delícies de moltes persones enfadades per què no troben on deixar el seu vehicle a aquesta part de la ciutat. Convertir un espai en un completament diferent no és una idea innovadora i ja ho hem viscut en anteriors ocasions, aquí a la ciutat i fora de la ciutat.
Ser original no sempre és fàcil i tampoc sempre és imprescindible. Copiar a altres que ho han fet mitjanament bé o molt bé, a vegades és més una qualitat que no pas un punt negatiu.
Està clar que hi ha qui copia de manera compulsiva el que sigui, camises, cotxes, notícies o mascotes. Copiar per copiar, d’altra banda, es pot considerar com un acte una mica trist, si bé és més trist copiar per sistema i mostrar-se al món com un autèntic gandul. Molt trist.
