A la imatge d’ara, tot es veu molt elegant i bonic, però no es pot dir el mateix de la fotografia més antiga, en color, sí, però de l’any 1998, quan es va construir aquest moll de càrrega per accedir al Mercat de la Independència. Les obres modernitzaven l’equipament i li atorgaven una nova dimensió. És el que tenen aquestes accions per millorar i adequar els edificis als temps que toquen.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
La instantània de fa més anys ens mostra l’obra en un dels seus moments més primaris i queda clar que, si comparem les dues fotos, encara quedava una mica perquè tot quedés en un estat òptim i per acollir les necessitats a les quals estava destinada.
És un factor que sorprèn, veure com era una part de la ciutat i com és ara, si es posen les dues fotografies de costat, o, com és el cas, una sobre l’altra. Comprar èpoques no és d’ara. Ho fan els diaris i programes de televisió sovint (les ràdios, sense poder ensenyar l’escena, ho tenen més complicat).
Amb aquest detall, a més, el Mercat de la Independència augmentava les seves prestacions, que no és cap minúcia. Està clar que si els serveis milloren, l’oferta és més àmplia i els clients i els paradistes tenen més alternatives. No és un tòpic, o potser sí. Qualsevol cosa que augmenti les opcions, gairebé sempre és positiva.
